Entrevista a Maria Teresa Otero, docent de Protocol Empresarial

Maria Teresa Otero és professora col·laboradora del Màster Universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i esdeveniments de la UOC. Avui l’entrevistem perquè ens expliqui més sobre la seva professió i la seva experiència professional.

La professora Mª Teresa Otero davant la tomba de Napoleó
– Pots descriure’ns breument la teva trajectòria professional relacionada amb el protocol i què és el que va captar el teu interès per la professió?

La meva primera experiència en aquest àmbit va ser entre 1980 i 1984, quan coordinava l‘Obra Cultura de la Caja Ahorros San Fernando, però especialment el 1982, quan vaig ocupar breument el càrrec de Cap de Protocol de la Junta d’Andalusia, per després passar a ser Cap de Protocol a la Delegació del Govern d’Andalusia (1983-1986). En els següents anys vaig treballar com a Directora d’Atenció a Dies Nacionals en l’Exposició Universal de Sevilla de 1992, i vaig participar en la redacció del Pla de Relacions Institucionals de l‘Exposició de Saragossa 2008 i de la Commemoració del Bicentenari de les Corts de Cadis (2012). Paral·lelament a aquestes activitats vaig fundar la consultora MTO Gabinete el 1986, que va funcionar des de llavors fins al 2013. Aquesta estava especialitzada en relacions públiques i protocol i responsable de centenars de projectes de presència pública corporativa nacional i internacional en els seus quasi trenta anys d’existència.

L’interès pel protocol ve de la necessitat de controlar la imatge de les persones i els organismes públics per evitar que es projectin missatges no verbals erronis relatius a la jerarquització o socialització i reflectir fidelment els equilibris de poders.

 

L’interès pel protocol ve de la necessitat de controlar la imatge de les persones i els organismes públics

-Com definiries la disciplina del protocol? Quin paper juga el protocol en la societat actual?

El protocol és una tècnica de gestió de públics que s’ocupa d’ordenar espaiciotemporalment a les autoritats i institucions de l’Estat i entitats paraestatals. En la societat actual, és de gran utilitat per mostrar el mapa de les relacions existents entre les administracions i els seus públics. Els sistemes cerimonials conformen la presència pública de les organitzacions, i entre ells, el protocol ordena la jerarquia i els lideratges d’acord amb les normes establertes prèviament, independentment que s’hagi dictat per procediments democràtics o totalitaris. Tots els sistemes polítics necessiten tenir establertes les normes d’ordenació per les que es regeixen.

 

-Quina diferència hi ha entre el protocol oficial i el protocol empresarial?

El protocol només afecta les autoritats i institucions de l’Estat, són normes que es limiten a ordenar les procedències i el sistema de presidència. No obstant això, el cerimonial apareix en qualsevol organització pública o privada, entre elles, les empreses, pel que preferim utilitzar “cerimonial empresarial” en comptes de “protocol empresarial“.

 

-Quin esdeveniment l’ha marcada més o recorda especialment des del punt de vista professional?

L’Exposició Universal de Sevilla el 1992 és el gran esdeveniment en el qual qualsevol professional hagués desitjat participar, ja que van ser sis mesos de frenètica activitat amb els millors mitjans disponibles en el moment i els equips professionals més qualificats atenent a centenars d’autoritats i personalitats de primer nivell, des de Caps d’Estat a presidents d’empreses multinacionals.

 

– Donat que una de les teves línies d’investigació és sobre les relacions públiques en les petites i mitjanes empreses, quines creus que són les principals diferències en la pràctica de la disciplina en una PIME i una gran corporació?

En la pràctica afecta el pressupost i la dedicació dels professionals. Les PIMES no solen tenir personal fix per les relacions públiques, solen contractar aquests servies fora.

 

-Quins coneixements i competències creus que ha de tenir un professional del protocol?

Formació superior principal en Relacions Públiques, amb especialització jurídica, política, empresarial o històrica, en funció del perfil de l’organització on desenvolupi les seves funcions. És fonamental la capacitat d’anàlisis i síntesis, a més de saber adoptar flexibilitat en les negociacions i una ment racional que sigui capaç de discernir l’essencial del superflu amb serenitat.

 

 

 

Leave a Reply