Entrevista a Francisco Javier Paniagua, docent d’Habilitats directives, lideratge i formació de portaveus

Aquesta és la nostra missió, que els nostres estudiants aprenguin a ser bons líders

rabida_innovacionProfessor col·laborador de l’assignatura Lideratge, Habilitats directives i Formació de portaveus del Màster universitari de Comunicació corporativa, Protocol i Esdeveniments (UOC). Llicenciat i doctor per la Universitat de Màlaga i investigador del Departament de Periodisme a la mateixa. Acreditat com a Professor Titular d’Universitat per l’ANECA i compta amb un sexenni d’investigació (2007-2012), reconegut per la CNEAI. Actualment, és secretari de la secció Comunicació Estratègica i Organitzacional de l’Associació Espanyola d’Investigadors de la Comunicació.

Liderar i, a la vegada, gestionar equips té una gra complexitat. Quines recomanacions ens donaries a partir de la teva trajectòria per ser u bon líder i/o cap?

En els últims anys, els concepte de lideratge ha evolucionat. El líder d’avui no ha de mirar des de dalt. Ha d’oblidar la comunicació descendent i ascendent i treballar més la comunicació horitzontal. Ha de saber delegar a l’hora de gestionar. El bon líder és aquell que genera ous lideratges. I això obliga al més important: saber escoltar. Aquesta és la clau avui en la gestió del talent. És el que alguns han anomenat el lideratge receptiu, basat en l’eficàcia participativa, en la integració i la dinamització de l’equip i en l’intercanvi de missatges plurals. Després, el líder ha de saber recompensar el talent i incentivar les bones idees per reduir les idees preconcebudes. Per últim, en la meva opinió, és clau la visió estratègica a la gestió i l’anticipació als esdeveniments.

Quines consideres que són les habilitats directives imprescindibles? Podries explicar-nos alguna anècdota que recordis amb especial interès?

Sens dubte, una bona combinació de les habilitats personals, el que significa un bon desenvolupament de l’autoconeixement i control de l’estrès; habilitats interpersonals, i sabes, per tant, motivar als altres i controlar les situacions conflictives; habilitats de grup, saber delegar i crear equip. A tot això s’han de sumar les habilitats comunicatives, el que implica saber escoltar, saber comptar fins a tres abans de parlar o escriure, saber preguntar i quan cal, adequar-se al missatge, saber escollir els temps i els canals, adequar el missatge a l’auditori, etc.

Alguna anècdota? A mi, personalment, quan treballo en equip i fins i tot amb els meus estudiants, tant a sessions presencials com en vídeo –en directe o gravat-, per exemple, m’agrada molt i ho faig saber, escoltar els missatge i la comunicació no verbal. Acostumo a dir que m’encanten els “informes caretes”, perquè només amb veure la cara i les reccions m’encanta anticipar-me als esdeveniments.

El rol del director marca l’èxit o fracàs d’una empresa? Es eix o s’aprèn a ser líder?

Més que el director, la seva actitud, la seva idea de lideratge i la seva capacitat de reacció davant qualsevol esdeveniment. Com s’acostuma a dir a l’esport, per exemple, saber guanyar i perdre. La resposta, per tant, és sí. El director, un entrenador, un professor, el líder pot condicionar l’èxit o el fracàs d’una empresa.

Per a mi, el líder es fa, no neix líder. Es tracta d’estar preparat per exercir el rol de líder amb garanties. Un bon exemple és aquest màster. Aquesta és la nostra missió, que els nostres estudiant aprenguin a ser bons líders. I les habilitats que cal treballar són les mencionades a la primera pregunta. La clau de l’èxit, aconseguir el bon equilibri entre les habilitats personals, interpersonals, de grup i de comunicació. I per sobre de tot, dos manaments: empatitzar i escoltar als altres.

Si et demanem cinc consells per al portaveu d’una empresa o organització a l’hora de donar una roda de premsa, que li diries?

En primer lloc, la convocatòria d’una roda de premsa ha d’estar ben justificada i reservar-se per a temes important, ja que no està exempta de riscos i perquè cada vegada hi ha més i els periodistes no poden assistir a totes. En aquest sentit, hem de tenir en compte la data, l’hora i el lloc.

Segon, és important la preparació. Per exemple, hem d’anticipar-nos a les preguntes que ens puguin fer als mitjans, incloent qui pot fer-la i en quin to. Això ens obliga a treballar molt en el dia a dia i fer un bon seguiment de la informació i un anàlisi de tot.

En tercer lloc, el desenvolupament o la conducció de la roda de premsa és determinant. Això significa gestionar bé els temps i la seva duració. Igualment, s’ha de preparar prèviament el discurs, les formes i adaptar el missatge a la diversitat de mitjans.

Cuida la imatge. Les rodes de premsa són antitelevisives i tampoc són molt fotogèniques, pel que s’ha de cuidar molt la imatge que es projecta.

Per últim, fer un seguiment posterior. És a dir, avaluar el resultat de la roda de premsa, sempre des de la perspectiva d’aprendre. Es tracta de valorar l’impacte dels nostres missatges, i les claus per aconseguir-ho.

Parla’ns de la importància de la comunicació o verbal als tres blocs anteriors: lideratge, habilitats directives, portaveus.

La comunicació no verbal ha d’estar en sintonia i coherència amb les paraules. I qualsevol gest, moviment del cos, l’aparença, la proxèmica i la veu es complementen amb el missatge i moltes vegades, matisen o modifiquen el seu significat. La comunicació no verbal expressa les emocions i els informes caretes ofereixen molta més informació del que la gent s’imagina.

Leave a Reply