Entrevista a Maria del Carmen Portugal Bueno, docent de Protocol Oficial

Portugal-ProtocolProfessora col·laboradora del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professora de diferents assignatures de protocol i cerimonial a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i de l’Institut Mediterrani d’Estudis de Protocol (IMEP), centre adscrit a la Universitat Miguel Hernández (UMH).

Doctora en Direcció de Comunicació per la Universitat Catòlica San Antonio de Murcia (UCAM), llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra i Màster Universitari en Protocol i Consultoria d’Imatge per la UCAM. És membre de la Societat d’Estudis Institucionals i de l’Associació Espanyola de Protocol.

La seva trajectòria professional ha estat relacionada amb els mitjans de comunicació i amb l’activitat privada en l’organització d’esdeveniments. Actualment, la seva tasca està enfocada en l’activitat acadèmica i investigadora.

Vostè és periodista, com ha arribat a ser professora col·laboradora de l’assignatura de Protocol Oficial de la UOC?

En primer lloc, vull donar les gràcies a la UOC per fixar-se en mi i per confiar en que el meu treball i dedicació puguin aportar alguna cosa positiva a l’assignatura i al màster.

I en segon lloc, com ha comentat sóc periodista i he exercit com a tal tant en premsa, ràdio i televisió. Després d’exercir diversos anys professionalment, vaig fer un “descans” per formar una família i per seguir formant-me de manera autodidacta.

Després de diversos anys d’estudi de diferents temàtiques, com l’empresa o la decoració, vaig reprendre d’una manera altruista la meva activitat professional col·laborant amb diferents associacions en el camp de la comunicació, sobretot en la relació amb els mitjans de comunicació. Potser en aquest temps de col·laboració em vaig anar adonant que aquestes organitzacions no només tenien carències en la seva comunicació, sinó també en la seva representació.

D’una manera o d’una altra, l’any 2006 vaig decidir realitzar un màster sobre protocol i va ser tal l’enamorament que vaig embarcar a tota la meva família a l’aventura del doctorat. Vam arribar a bon port, sans i estalvis, amb una tesi sobre cerimonial i la meva passió per l’estudi i la investigació va créixer fins a tals proporcions que em va portar a publicar articles i llibres sobre protocol i a col·laborar com a docent i conferenciant a diferents universitats i institucions. I, per això, crec, he arribat feliçment a la UOC.

Considera, doncs, primordial l’aprenentatge en matèria de protocol?

Primordial no, essencial. A aquestes alçades qui es dediqui al protocol o a l’organització d’esdeveniments sense formació seria i profunda, és un insensat i un irresponsable, però ho és més aquell que el contracta o sol·licita els seus serveis.

És incomprensible com encara avui ens trobem amb persones que exerceixen el càrrec de caps de protocol sense formació alguna sobre aquesta matèria. Actualment existeix molta oferta acadèmica. No hi ha excusa per no formar-se, per no prendre’s seriosament el treball i ser suficientment humils per reconèixer que necessitem formació amb l’objectiu d’executar una bona i eficaç tasca professional.

Segons comenta, creu que en el món de l’organització d’esdeveniments, del protocol, encara falta molt per fer?

Per suposat, per fer i per aprendre.

I què considera més important?

Per a mi, l’aprendre. Portem pocs anys, acadèmicament parlant, amb una disciplina com el protocol a les universitat amb caràcter oficial. Fa falta molta investigació, molt estudi i anàlisi. Contra més aprenguem, millor farem les coses i amb major eficàcia resoldrem els problemes que ens sorgeixin en l’àmbit professional.

Actualment, en matèria de protocol fa falta molta investigació. Necessitem, investigadors en protocol. Considera que aquesta parcel·la està sent abandonada, i almenys apartada, davant l’anunci de la suposada demanda ferotge en l’organització d’esdeveniments des de l’aspecte professional. I això és un gran error.

Al nostre màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments apostem pel que està comentant: formació i execució.

Sí, em consta, per això em sento molt honrada de ser professora col·laboradora seva. Qualsevol persona que es dediqui a l’organització d’esdeveniments o al protocol institucional, no només els investigadors, ha de conèixer qui és Maria Teresa Otero, Fernando Ramos, Salvador Hernández, Carlos Fuente, Felio Vilarrubias, Francisco López-Nieto, Jose Antonio Urbina, Dolores del Mar Sánchez, Francisco Marín Calahorro, Tomás Chávarri… Són els pares i mares del protocol del nostre país. Només aprenent d’ells podem fer un bon protocol.

Leave a Reply