Dajana Djedovic, els meus pares em van ensenyar a no rendir-me, fossin quins fossin els obstacles

«Ara mateix no m’imagino treballant en un lloc que no sigui una agència de comunicació»

Quan vas arribar a Espanya?

Vaig arribar a Cantàbria quan era molt petita, en braços d’uns pares que, tot i ser llicenciats en arquitectura, els avatars de la vida, o millor dit de la guerra, els van empènyer a començar des de zero, en un lloc desconegut i amb un idioma que no parlaven. A poc a poc es van obrir camí. Jo vaig ser educada amb la barreja de dues cultures, llengües i mentalitats diferents. D’ells vaig aprendre que el sacrifici mereix la pena quan tens clar el que vols. I, si no ho tens, també, perquè les portes es tanquen i obren constantment a tot arreu i mai saps on pots acabar. Resumint: em van ensenyar a no rendir-me, fossin quins fossin els obstacles.

Com havia estat la teva trajectòria professional abans de començar el màster?

Sempre m’havien apassionat els idiomes, la lingüística, la literatura i tot el que tingués a veure amb comunicar mitjançant les paraules, que par mi és art pur. Així doncs, em vaig graduar en Traducció i Interpretació per la Universitat de Salamanca (USAL) amb anglès i francès com a llengües estrangeres. A la USAL em van oferir l’oportunitat d’anar a Brussel·les per fer classes d’espanyol durant un any acadèmic Al ISTI, l’Institut de Traducció i Interpretació que ja coneixia per haver cursat allí mig període d’Erasmus dos anys abans. Per motius personals, vaig tornar de Bèlgica a Cantàbria, on vaig treballar un any com a professora d’anglès en una acadèmia privada. A més, vaig estar treballant com a traductora autònoma mig any.

Què et va atreure del màster de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments?

Fins a aquí m’havia deixat portar. Nomadisme professional sense full de ruta. Volia acumular experiències —en part per aprendre, en part per posar-me a prova—, i després vaig decidir canalitzar la meva vida professional cap a una especialització de comunicació. Em semblava un camp desconegut molt interessant amb el qual col·locar-me en un sector que, encara que igual d’apassionant que la traducció i la docència, m’oferia un ritme més dinàmic. I aquí estic, amb un nou inici i un nou horitzó amb els quals cada dia aprenc i gaudeixo més.

Quin objectiu et vas plantejar?

No va ser amor a primera vista, sinó que va anar germinant i florint gradualment. Com més aprenia al màster, més m’interessava i més clar tenia que havia arribat aquí per quedar-me. Crec que la comunicació corporativa i l’organització d’esdeveniments són les dues branques que més potencien la meva capacitat d’anàlisi i creativitat.

Com vas conèixer la UOC?

Indagant per internet mentre buscava diferents màsters, ja que no la coneixia. Al principi em va semblar arriscada la idea d’estudiar en línia. No obstant això, em va cridar l’atenció tant l’explicació de la metodologia, orientant la matèria a la part pràctica, com les assignatures que oferien. També vaig tenir en compte que per cursar una formació en línia has de conèixer-te bé, ser constant i disciplinada, més que amb estudis presencials. En qualsevol cas, mereix la pena per la flexibilitat d’horaris que ofereix.

Què t’ha semblat fins ara?

A part de les classes, la UOC ofereix seminaris en línia, fòrums de debat, entrevistes i cursos addicionals. D’altra banda, m’agrada que s’actualitzi amb regularitat. Això és precisament el que més destacaria: renovació constant i varietat de recursos, formació, esdeveniments i plataformes interactives. El que considero que sí que es podria millorar és el servei d’atenció. Proposaria una plataforma alternativa per gestionar les preguntes, dubtes i tràmits urgents.

I què destacaries del màster?

Aplaudeixo el repte de portar la teoria a la pràctica en cada prova d’avaluació contínua (PAC): presentar propostes de plans de comunicació, idear estratègies creatives, organitzar esdeveniments, exposar normes de protocol o afrontar crisi de reputació amb treballs per escrit i, la majoria de vegades, gravant una presentació audiovisual per exposar el nostre treball i desenvolupar així tàctiques de comunicació no verbal. Així mateix, destacaria la visió crítica que es desenvolupa a l’aula, fomentant el debat i el respecte per les opinions dispars. Trobo que estudiar així és més estimulant i enriquidor, ja que és necessari aprofundir en els temes que s’aborden.

«Per mi, les pràctiques presencials eren una condició sine qua non per matricular-me al màster»

Què et va semblar l’opció de fer pràctiques presencials?

Per a mi eren condició sine qua non per matricular-me. Volia tenir unes pràctiques garantides perquè, al no haver fet la carrera presencial sobre comunicació, necessitaria un mínim d’experiència abans de tornar a llançar-me al món laboral.

Com vas arribar fins a l’empresa on estàs fent-les, Marco de Comunicación (MdC)?

Independentment de l’assignació de l’empresa per la UOC, el procediment per arribar a fer pràctiques és enviar el currículum juntament amb una carta de motivació i després passar una entrevista. En el meu cas, per diferents raons aquest procés va ser una odissea. Pot semblar una exageració, però realment no va ser tasca fàcil. No obstant això avui dia recordo la sinergia dels successos com una anècdota, si més no, divertida. Em remeto al que he comentat al principi: no rendir-se mai.

Per què Marco de Comunicación?

Volia desplaçar-me a Madrid per poder treballar en una empresa de publicitat i relacions públiques mitjana de caràcter internacional on es valoressin la visió àmplia i la multiculturalitat, així com la varietat i el talent jove. Marco semblava representar això. I ara ho puc confirmar.

De què t’encarregues a l’empresa?

MdC es divideix en diversos departaments i, com que està creixent a tot el món, la seva expansió fa que clients internacionals com Netflix, TRESemmé o COP22 cobrin especial rellevància. Jo sóc junior account executive en el Departament Internacional, on treballem en anglès i gestionem els comptes del Consell Mundial de l’Aigua (WWC), la Unió pel Mediterrani (UpM), Kaiserwetter, ABA English i Oracle. Ajudo a gestionar les tres primeres organitzacions: des de tasques administratives fins a la recerca d’informació, traduccions, gestió de bases de dades de periodistes, relacions amb els mitjans, recopilació de dades per fonamentar les notes de premsa, revisió d’articles d’opinió (op-ed), suport al plantejament d’estratègies i accions comunicatives i captació de figures influents per a esdeveniments.

T’agrada el treball a agència?

M’agrada molt, i ara mateix no m’imagino treballant en un lloc que no sigui una agència de comunicació. Encara em queda molt per aprendre i una agència és el lloc ideal. A més, que el meu equip estigui format per anglòfons i bilingües també és un repte constructiu. En aquest sentit, és un espai on t’adaptes, comparteixes i aprens amb els teus companys i dels teves companyes. Em sento afortunada d’estar envoltada de persones amb gran talent i molta energia, doncs això es contagia.

Què et sembla més dur?

La jornada laboral és tot un desafiament quan s’ajunten diversos terminis de lliurament ajustats i peticions urgents, o quan la càrrega de treball s’intensifica perquè cal gestionar diverses tasques complexes al mateix temps. Però hi ha molta cooperació entre nosaltres.

Com et planteges el teu futur professional? 

Com a becària en pràctiques, encara no tinc tasques que requereixin gran responsabilitat, i estic desitjosa d’arribar a aquest punt de la meva carrera professional. Tot i així, crec que començar des del graó més baix, que al cap i a la fi és el pilar fonamental, és la millor manera de comprendre el funcionament global i dominar les diferents peces que acaben fonent-se per crear el resultat. Tinc ganes d’adquirir agilitat i seguir perfeccionant les meves habilitats a l’agència, ja que crec que hi hauria una bona retroalimentació. Com ja he dit, encara em queda per aprendre, però crec fer-ho amb rapidesa i tenir els ingredients necessaris: curiositat, ment oberta, cafè i motivació.

«La comunicació corporativa i l’organització d’esdeveniments són les dues branques que més potencien la meva capacitat d’anàlisi i creativitat»

 

Leave a Reply