Torn de preguntes a... Miquel Pellicer, professor de Comunicació Corporativa i Relacions Institucionals

posted in: General | 0

Els estudiants de l’assignatura Comunicació corporativa i relacions institucionals entrevisten al seu professor Miquel Pellicer

Miquel Pellicer és periodista i antropòleg. Director d’Estratègia i Comunicació del Grup Lavinia. Professor col·laborador del Màster Universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments (UOC).

Amb l’apogeu de tantes consultores i tants professionals de la comunicació corporativa, què és el que pot marcar la diferència? Com et desmarques d’estratègies i tàctiques massa “de manual”?

(Per M. P.)

Especialitzar-te és fonamental. La comunicació com més especialitzada millor. Per què no fer comunicació corporativa en l’àmbit sanitari o econòmic? Els manuals i els protocols són important per ser rigorós a la feina. No obstant, cal tenir sentit comú i ser molt conscient de propostes realistes. No hi ha solucions universals.

Quines diries que són les amenaces i oportunitats de la comunicació corporativa actualment?

(Per Ò. P.)

Oportunitats, moltes. Per a les empreses i els professionals de la comunicació. Cada cop és més necessari que les empreses posin el focus en la comunicació i tinguin actitud comunicadora. I els professionals de la comunicació han de poder tenir en compte àmbits que fins llavors no havien contemplat.

Durant aquest curs hem après que la comunicació corporativa hauria de formar part de l’estructura directiva de les empreses per tal de poder-ne treure el màxim profit. Creus, però, que la majoria d’empreses tenen en compte aquesta premissa o acaben considerant la comunicació com un departament secundari?

(Per C. T.)

Sí, encara hi ha empreses que pensen que no necessiten comunicar. I això és un greu error. Si no s’integra en un àmbit de presa de decisions, malament, també. Cal fer molta pedagogia encara i a vegades no és fàcil. Ara bé, de la mateixa forma, hi ha empreses on es pensen que per tenir director de comunicació i departament ja tot està resolt. És l’altre extrem.

Com a responsable de comunicació, de vegades pots no estar d’acord amb decisions preses per l’empresa o no creure en l’argumentari que et traslladen per planificar el pla. Com actúes?

(Per E. B.)

De vegades pot passar que sigui necessari equilibrar els interessos de moltes parts. No cal fer cap drama. El més important és arribar a l’equilibri d’aquestes diverses parts. Si ets director de comunicació d’una empresa formes part de l’equip directiu i per tant cal buscar fórmules per arribar al consens i coordinar interessos comuns.

Què creus que es necessita per arribar a ser un bon comunicador?

(Per L. B.)

Crec que fa falta aptitud però també treball, esforç i veure les pròpies capacitats. Ser professional de la comunicació significa veure oportunitats, treballar les relacions professionals i humanes i entendre què podem aportar en aquest àmbit tan extens.

Quina és la tendència en comunicació interna que més valores, o creus que presenta més potencial?

(Per A. R.)

Doncs és una tendència en comunicació en general: el big data. Totes aquelles eines que permeten conèixer els usuaris i segmentar els missatges a través de la informació al detall. Ens permetrà enfocar molt més els missatges i els canals adequats. Els mitjans de comunicació de masses han mort i cada cop hi ha més segmentació en tots els sentits, per a públics diferents.

Des del teu punt de vista professional i la teva experiència, quins consells ens donaries a l’hora de treballar en un departament de comunicació corporatiu?

(Per B. T.)

Doncs escoltar molt, llegir, compartir experiències amb altres professionals i tenir la sensació que sempre cal saber-ne més i aprendre més. Curiositat per veure i analitzar les tendències en comunicació. Per exemple, podeu saber-ne molt en xarxes socials però algú hauria previst que Instagram es convertiria en una bona fórmula per als canals propis? Per tant, dedicar temps per reciclatge. Sense pressa però sense pausa.

Quina seria una bona estratègia per entrar en el món de la comunicació corporativa a mitja carrera? Si un no té experiència específica i, per tant, no se’l considera en processos de selecció però tampoc no està disposat a començar de zero com a “becari”, hi ha alguna manera d’abordar aquesta transició més enllà dels possibles “contactes”?

(Per O. P.)

Sempre has d’estar disposat a poder a canviar de rumb professional i això de vegades no sé si inclou començar de zero però sí buscar feines on pots ocupar posicions no privilegiades. És cert que no és el mateix començar amb 20 que amb 30 o 40. De totes maneres, crec que el que és fonamental és tenir esperit emprenedor i fer els vostres propis projectes que poden esdevenir sortides professionals pròpies. És una mica de tot, ser conscient de l’aprenentatge, trobar fórmules empresarials i treballar molt bé els contactes. Cal treballar en diferents fronts i com més aviat, millor.

La posició o departament de comunicació corporativa, dins de les empreses, penso que no està prou valorat. La feina que es fa no és massa tangible. A més, el resultat no reflecteix l’esforç ni recursos invertits. A què creus que es degut? Què es podria fer per millorar-ne la percepció?

(Per J. R.)

Aquesta sembla fàcil de respondre! Tot allò que puguis medir, millor que millor. És a dir, que puguis medir l’impacte de la teva feina, tant econòmicament com de consecució d’objectius, ja siguin seguidors, engagement, consecució de negoci, etc. Si parteixes del fet que tot és mesurable, podràs tenir molt més clar com presentar resultats i justificar la feina.

Has hagut de prendre decisions o actuar en contra de la teva ètica alguna vegada perquè la situació ho requeria?

(Per L. S.)

Intento no arribar al límit de prendre decisions contra la meva ètica professional. Si veig que una cosa pot anar per un camí que no considero correcte, intento preveure-ho amb temps. La comunicació corporativa no és un terreny fàcil però és molt motivador. D’altra banda, prendre decisions mai m’ha molestat. Tot al contrari.

 

Leave a Reply