Cristina Puig, experta en Protocol i directora de TFMs, ens explica com i per què va decidir dedicar-se al Protocol

“El protocol, en ser l’art de saber aplicar la diplomàcia”
 Crsitina Puig, experta en protocol i directora dels treballs finals de màster, ens explica en aquest article l’origen dels seus interessos per aquesta disciplina i la visió que tenen del protocol.
 
 
Farà uns 30 anys quan vaig tenir un primer contacte amb el protocol i és que la meva mare portava un llista “molt rara” sempre amb ella. Una llista que començava nomenant al Rei d’Espanya i el seguien una sèrie de persones que no sabia qui eren. “Quin treball estrany tenia la meva mare!”.
 
 
Dra. Cristina Puig
Dra. Cristina Puig
Anys més tard vaig poder comprendre que qualsevol expert en protocol portava aquesta “llista” sempre a sobre, bé a la cartera o al cap. La Llei de Precedències de l’Estat és la norma bàsica en la nostra professió.
 
El món del protocol em va enganxar des del primer moment que el vaig poder comprendre, que vaig poder entendre la seva aplicació i la seva utilitat. Alguns opinen que el protocol ha passat de moda i que està obsolet i és que no tractem amb reis ni presidents d’un govern cada dia, però no són conscients que utilitzem el protocol en qualsevol moment de dia. En un dinar de treball utilitzem el protocol per interessos i no per afinitat. En una reunió s’aplica el protocol per portar un ordre i per respecte als altres; fins i tot a casa fem servir protocol durant un dinar familiar.
 
 
Aquesta tècnica també és utilitzada en empreses per dur a terme una bona organització tant interna com externa, per posar en pràctica les campanyes de publicitat i que resultin més reeixides. I és que el protocol és un pilar fonamental en les nostres vides, en qualsevol carrera s’hauria d’estudiar les línies bàsiques del protocol, qualsevol professional hauria de tenir nocions de protocol, ja que els estudiants d’avui són els líders del futur; uns líders que respectin els seus torns, que utilitzin tècniques d’oratòria i diplomàtiques a l’hora de tractar amb els seus homòlegs, líders que siguin respectats com a tals i que sàpiguen escoltar i atendre com es mereix la persona que tenen davant, ja que molts dels actuals líders han oblidat aquestes normes tan bàsiques de la vida.
 
I si parlem de líders i de protocol, un dels exemples més clars és el de l‘ONU, la qual té com a objectius la cooperació internacional i el foment de relacions d’amistat entre els països per mantenir la pau i la seguretat internacional, seguint, això sí, el principi d’igualtat de tots els estats davant la llei. En moments de conflicte, el paper del gabinet de protocol d’aquesta organització intergovernamental és fonamental, ja que la diplomàcia és l’art de les bones relacions entre els Estats. Si no hi ha entesa en el relacionat amb els codis de conducta acceptats i el cerimonial podrien produir malentesos i cometre errors involuntaris en el tracte amb oficials d’alt nivell. Per això, el Servei de Protocol i Enllaç de l’ONU aplica un conjunt de normes uniformes i conegudes i codis de conducta que regeixen en les cerimònies, les reunions i els fòrums diplomàtics en què participen els governs i els seus representants.
 
Una tècnica capaç d’apaivagar els egos dels líders dels diferents països […] per arribar a un acord o signar un document de pau.
Al cap i a la fi, el protocol internacional i la diplomàcia són imprescindibles per a qualsevol país, ja que marquen la seva imatge davant del món. Una tècnica capaç d’apaivagar els egos dels líders dels diferents països i és, gràcies al protocol, que actualment es poden asseure tots en una mateixa taula per arribar a un acord o signar un document de pau. És el gabinet de protocol que fa possible que la supèrbia de molts mandataris desaparegui i pugui existir un ambient més tranquil. Al llarg de la història s’han donat molts casos de conflicte arran del protocol, és a dir, reis o dirigents que volien ocupar el lloc que pertanyia a altres o que s’han avançat en un parlament. Gràcies a aquesta tècnica aquí descrita, no ha arribat a esclatar una guerra per aquest tipus de motius. Com va dir Shakespeare “més batalles s’han guanyat amb el somriure que amb l’espasa“.
 
El protocol, en ser l’art de saber aplicar la diplomàcia, ajuda en tots aquells conflictes considerats com internacionals. Bé pot ser la Segona Guerra Mundial en el seu dia o el conflicte entre Ruanda i Burundi a l’època dels 90.Fins aquí unes nocions de protocol internacional que ens poden ajudar a reflexionar sobre la ciència de les bones relacions.
 

Leave a Reply