Entrevista a Mª del Carmen de Portugal, experta en Protocol i professora col·laboradora del Màster en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC

Mª del Carmen Portugal és professora col·laboradora del Màster UNiversitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).  Especialitzada en Protocol i Cerimonial, és membre de la Societat d’Estudis Institucionals i de l‘Associació Espanyola de Protocol.

María del Carmen Portugal
Què entens per Protocol?

Dins l’àmbit en el qual ens movem, protocol fa referència a tot allò que requereix una ordenació. Per exemple, en el protocol oficial podem parlar de la relació entre les autoritats i dels símbols. O en el protocol de l’empresa ens referim a l’ordenació entre els càrrecs de l’entitat privada. En línies generals, protocol és ordre. I, a aquest últim substantiu se l’hi ha de sumar el concepte d’oficial. És a dir, des d’un àmbit d’estudi més estricte el protocol és la ordenació que requereixen els actes oficials, una ordenació que està fixada per normativa. Per aquesta raó, només podem parlar de protocol en majúscules en l’àmbit oficial, ja que és l’únic que té autoritat i potestat per aprovar lleis. En aquest sentit, i seguint les ensenyances de Francisco López-Nieto, el dret de protocol engloba les precedències, els tractaments, els símbols i les cerimònies oficials. No obstant això, el protocol es fa extensible en altres àmbits, com pot ser l‘empresarial, el social. L’esportiu, el religiós, el cultural, etc. En definitiva, el protocol està present en tot allò que requereix una ordenació, relació i identificació.

Com creus que ha canviat el Protocol al llarg del teu recorregut professional?

No crec que hagi canviat, simplement s’està obrint  i recorrent nous camins. El meu primer contacte de pes amb el protocol va ser l’any 2006, quan vaig iniciar els meus estudis de màster en la matèria. És a dir, relativament fa poc. Tot i això, amb aquest poc temps hi ha hagut moltes fites: la creació del grau, l’augment de formació postgrau oficial i la presència cada vegada més visible de professionals de la matèria en la societat. El protocol sempre ha format part de les institucions oficials i privades i el seu objectiu i finalitat no ha canviat. On s’està veient una revolució és en la concepció que la societat té sobre el protocol i en la producció acadèmica. L’any 1999 surt a la llum la primera tesi sobre protocol de la mà de María Teresa Otero Alvarado. A partir d’aquest any les investigacions sobre protocol i cerimonial augmenten. No obstant això, comença una verdadera explosió en la investigació a partir de 2010 de la mà de Carles Fuente Lafuente i el grau en protocol. Actualment s’investiga el protocol des de diferents disciplines: relacions públiques, comunicació, dret, història, màrqueting, antropologia, sociologia, etc. Per això penso que el protocol no ha canviat, sinó que s’està obrint i expandint.

“On s’està veient una revolució és en la concepció que la societat té sobre el protocol i en la producció acadèmica”

Per què és important el Protocol?

El protocol no és important, sinó inherent en tota la col·lectivitat considerada com a una unitat. Aquesta comunitat, els seus membres, els seus símbols, els seus actes o els seus missatges, han de ser tractats de tal manera que evitin trencar la unitat, essència d’aquesta. Per exemple, un ajuntament és una corporació que treballa a l’uníson amb l’objectiu d’administrar un municipi. Per aconseguir que aquest objectiu sigui real i efectiu, la corporació municipal no només ha de treballar externament, sinó que internament ha de relacionar-se com si fos un bloc sense fissures. I aquí és on actua el protocol. Dolores del Mar Sánchez González ens ensenya que tota organització social precisa d’un conjunt de normes de conducta de les quals l’home s’ha de nodrir, perquè on hi ha societat hi ha dret, hi ha normes que s’han de complir.

Què destacaries del Protocol en l‘Organització d’Esdeveniments?

En aquest camp, en l’organització d’esdeveniment, el protocol actua com en qualsevol altre. Tornem al que hem dit abans: ordenació, relació i identificació. Més que del protocol, que se cenyeix a la normativa a complir en un acte jo parlaria de cerimonial, seguint les lliçons de María Teresa Otero. És a dir, parlaria de l’element espai-temps, de l’element personal i de l’element normatiu. Treballant aquests tres aspectes es pot organitzar qualsevol esdeveniment.

Ens pots destacar les tres coses més rellevants del llibre que has publicat recentment amb la UOC?

El Llibre d’estil del protocol oficial i les relacions institucionals recull les normes en matèria de redacció que s’han de tenir en compte en els documents que són propis de l’àmbit del protocol i de les relacions institucionals. Parlem d’invitacions, de salutacions, de reglaments o de manuals de protocol. Un professional del protocol, igual que de qualsevol altre àmbit, no pot permetre’s la negligència de fer faltes d’ortografia o de sintaxi. Ha de conèixer i aplicar les directrius de la Real Acadèmia Espanyola en matèria de gramàtica i ortografia i, a la vegada, ha de conèixer el llenguatge professional propi. Si en el protocol hem de vetllar perquè es compleixin les normes, els costums o les tradicions, el nostre idioma no és menys important. No ens podem permetre el luxe de caure en incoherències i frivolitats d’alguns polítics o prescriptors d’imatge. El desafortunat i famós “portavoza” de Irene Montero, n’és un exemple. Aquesta publicació recull les normes de gramàtica i ortografia que el professional del protocol ha de conèixer i aplicar en els seus documents perquè aquests siguin eficaços.

Leave a Reply