Les competències dels futurs professionals de la Comunicació i les Relacions Públiques

 

La Huddersfield Business School ha publicat recentment l’estudi A global capability framework, for the public relations and communication management profession.

Entre els objectius principals de l’estudi hi havia la voluntat d’analitzar i reflectir les diferències culturals i regionals de la comunicació i les relacions públiques a tenir en compte com a professionals globals.

 

Imatge de la portada de l’estudi font: https://www.globalalliancepr.org

Per exemple, tots els investigadors de la recerca, i indiferentment del país, han coincidit en determinar que dels futurs professionals s’espera:

 

  1. L’aportació de valor per les empreses.
  2. L’aprenentatge constant
  3. Un comportament ètic que estigui en línia tant a nivell personal com amb l’empresa i la societat.
  4. Capacitat de construir plans de comunicació transversals (la comunicació cada cop és més entesa com una eina transversal que afecta a tota l’organització).
  5. Capacitat de crear plans de comunicació tant a curt com a llarg termini amb els múltiples stakeholders de l’organització a través d’estratègies coherents i integrades.
  6. Entendre sempre les necessitats dels stakeholders, per intentar trobar els beneficis i interessos comuns amb l’organització.
  7. Amb l’entrada de les noves tecnologies, s’exigeix capacitat i domini de crear estratègies aplicables i adaptables a totes les plataformes, així com la capacitat de veure aquestes plataformes com a una font de recursos d’on treure informació i contactes pels plans de comunicació.
  8. Habilitats de veure la big picture, tenir una anàlisi i estudi de la situació global d’on poder treure fàcilment oportunitats estratègiques
  9. Importància de l’habilitat de diàleg i empatia envers les diferents parts implicades.
  10. La importància de la recerca i constant avaluació dels plans de comunicació executats també és un factor comú en el qual coincideixen els diferents investigadors, així com la comunicació i les relacions públiques proactives, actuant i preveient els riscos i prenen mesures abans que es produeixin les crisis de comunicació, minimitzant-les o evitant-les.

 

Aprofundint una mica més en el cas espanyol i els resultats presentats per les investigadores Elena Gutierrez-García i Mónica Recalde, doctores de la Universitat de Navarra, les quals han format part de l’equip de recerca.

El mètode d’estudi va ser a partir de focus groups, concretament 7 formats per 40 professionals i 40 acadèmics de les relacions públiques.

En l’estudi realitzat a professionals de les relacions públiques va sortir el següent resultat:

  • L’habilitat més valorada i més important que ha de tenir un futur professional de les relacions públiques és la d’anàlisis i lectura del clima social per poder identificar les oportunitats i evitar els riscos.
  • També hi ha consens en manifestar la incapacitat d’aconseguir grans objectius a causa de la falta de comprensió de la comunicació i les relacions públiques com a una disciplina estratègica per part dels executius i directius de les empreses.
  • Un fet que dificulta més aquesta valoració i percepció per part dels directius és la falta d’un mètode estàndard de mesura de resultats, fent difícil mostrar el valor de la comunicació per l’empresa.

Per altra banda, en l’estudi realitzat a acadèmics de les relacions públiques els punts més destacats han sigut els següents:

  •  Destaquen la importància de la capacitat de dissenyar plans de comunicació que s’alineen amb els objectius de l’organització en si, com a l’habilitat més important a adquirir en el procés d’educació dels futurs professionals de les relacions públiques.
  •  També apunten coma principal obstacle, la rigidesa del sistema educatiu superior del país que fa difícil dur a terme una reforma curricular.

 

Des de 2016 fins a 2018, un equip de recerca format per professionals de la comunicació, han estat investigant sobre les capacitats que ha de tenir un professional de les relacions públiques en un panorama tan globalitzat com l’actual. L’equip doncs ha estat format per membres de vuit països d’arreu dels set continents del món.  

L’estudi a Espanya es va poder fer gràcies a la col·laboració de Dircom (Asociación de Directivos de Comunicación a España) i de ADECEC (Asociación de Empresas Consultoras en Relaciones Públicas y Comunicación).

 

Les conclusions finals de l’estudi destaquen que hi ha uns paràmetres àmpliament compartits i acceptats arreu del món – mencionats a l‘inici de l’article- que ajuden a definir i entendre la funció de les relacions públiques, i les diferències que es poden detectar entre països són significatives, malgrat siguin poques, i generalment tenen a veure amb el rol social de les relacions públiques i el coneixement i comprensió de la disciplina per part de la societat.

 

Huddersfield Business School és una reconeguda escola de negocis d’Anglaterra que forma part de la Universitat de Huddersfield. L’últim estudi que han tret, comentat en aquest article,  és el resultat de la investigació que s’ha dut a terme en els darrers dos anys.

 

Leave a Reply