Marisol Fó, estudiant del màster: "En un esdeveniment tot comunica"

posted in: General | 0

Marisol FóMarisol Fó actualment és estudiant del Màster Universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC. Els estudis de màster els compagina amb la seva carrera professional com a tècnica de promoció al Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.  Avui ens explica per què ha escollit aquests estudis i la importància de cuidar tots els detalls en l’organització de cada esdeveniment. 

SÍ, TINGUEM-HO CLAR, TOT COMUNICA!

M’apassiona la COMUNICACIÓ. No ens adonem, però tot el que ens envolta, comunica, i nosaltres formem part d’aquesta simbiosi comunicativa.

Treballo al Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida com a tècnic de promoció des de fa un bon grapat d’anys. Des d’aquest organisme organitzem força actes adreçats a diferents públics objectius. La clau és saber comunicar a cada públic el missatge que volem transmetre. Sembla fàcil, però no ho és.

El missatge, tan important en l’organització d’esdeveniments i de vegades, el gran oblidat. Quants cops hem assistit a un acte i ens hem dit, ‘ha estat bé però no he entès res’. Quants cops els experts d’una taula redona ens han bombardejat d’idees i al finalitzar, tenim la sensació que ens han embolicat més el cervell. Quants cops un polític inaugura un acte amb un speech dislèctic, i una posada en escena fora de lloc.

Si el fons comunica, la forma igual o més. Una filera buida de cadires, una hostessa amb cara de circumstància, un polític neguitós, uns periodistes descol·locats, un sala a trenta graus de temperatura… Sí, tinguem-ho clar, tot comunica.

I si el fons i la forma són aspectes a tenir molt en compte a l’hora d’organitzar un acte, hi ha un tercer element que sovint es deixa aparcat: la interactivitat. La teoria de les relacions públiques apunta que el model òptim de comunicació entre emissors i receptors és el model simètric bidireccional, propugnat per Grunig & Hunt. I tot just aquí en aquest estatge, tenim les noves tecnologies a favor nostre. Que el públic que assisteixi a un acte pugui interactuar en temps real amb els ponents d’una taula redona o durant un speech d’un conferenciant, és sens dubte, un gran avenç comunicatiu en el vessant de l’organització d’esdeveniments.

El prestigiós sociòleg Manel Castells, durant la lliçó inaugural del programa de doctorat sobre la Societat de la Informació i Coneixement de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va postular l’any 2000, que els avenços tecnològics donarien lloc a una nova forma de comunicació, reorganitzant fins i tot les nostres relacions socials. I és que no hem d’oblidar que la nova era digital ha comportat un salt qualitatiu en el camp de la tecnologia, on l’usuari ha passat de convertir-se en un receptor i emissor actiu en la cadena de la comunicació. No en va aquests avenços tecnològics han canviat l’escenari del consum de la informació amb les multiplataformes, les multipantalles i la multimèdia afavorint, com visionava fa gairebé dues dècades Manel Castells, un hipertext de comunicació.

La societat disposa de tecnologia i vol participar en els espais comunicatius, com ara en l’assistència a un esdeveniment. Ara bé, com a professionals de l’organització d’esdeveniments, gestionar la interactivitat entre emissors i receptors, exigeix mesura i destresa, i cal estar ben preparat perquè altrament, haurem d’acabar dient com els companys dels mitjans de comunicació, ‘disculpin, això són coses del directe’. Si tenim controlat el fons i la forma, esgrimint la interactivitat que se’n pugui derivar, estem salvats! El nostre acte promet ser tot un èxit, o almenys acomplir el que s’havia planificat.

D’ençà que vaig entrar a la universitat quan tenia divuit anys, mai vaig parar d’estudiar. Fa més de deu anys que estudio a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) . Amb mig segle a les meves espatlles, un dels meus fills un dia em va preguntar; ‘Mare, amb tants estudis i títols que tens, perquè encara estudies?’ El vaig mirar fixament als ulls, i li vaig dir: ‘Per estar connectada amb el món’. Un món que, sens dubte, gira a passes galopants al voltant de la comunicació, i que fa necessari estar contínuament vinculat a la formació.

Leave a Reply