Marina Esther Muñoz: "La situació de pandèmia em fa pensar en la importància dels coneixements del màster per a saber gestionar la crisi"

Hem començat aquest semestre en un moment difícil i estrany. El coronavirus ens ha demostrat com d’insignificants i importants podem ser a la vegada. De tots depèn superar aquesta pandèmia, però junts, units. És el moment de la resiliència.

MarinaEsther-EstudiantSóc la Marina Esther Muñoz, tinc 51 anys i acabo de començar el meu segon any del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments. Sóc mestra, però per motius de salut em van donar Invalidesa Total per a la meva professió i un 57% de discapacitat, pel que vaig haver de buscar una altra alternativa laboral.

Fa 11 anys que estic treballant al Departament de Comunicació d’una institució del tercer sector, on he descobert que m’apassiona el món de la comunicació. No obstant això, necessitava trobar un marc teòric que donés forma i completés tot el que he après d’una manera totalment pràctica i, en la majoria d’ocasions, autodidacta.

Vaig descobrir aquest Màster a Internet. Només el títol ja resumia a la perfecció el que estava buscant. Aparentment era perfecte, però van sorgir els dubtes: tindré temps per a estudiar-lo? Podré pagar-lo? Com és considerada la UOC?

Des del principi em va agradar el tracte que vaig rebre, les facilitats que m’oferien i les orientacions de la tutora que em van assignar. Com que estic treballant, només he agafat tres assignatures, igual que el semestre passat. M’encanta la sensació de poder compaginar-lo perfectament amb la meva vida laboral i familiar. Haig de reconèixer que al principi em feia una mica de vertigen i em va costar organitzar-me. No era la primera vegada que estudiava a distància; però el mètode era completament diferent, perquè, en realitat, la UOC no és una universitat a distància, és una universitat online. Des que s’obre les aules et sents perfectament acompanyat pels teus professors/es col·laboradors/es, i això fa que et sentis més segura.

Mai havia estudiat mitjançant el sistema de reptes, i m’ha semblat genial. Quan llegeixes el repte, és més fàcil descobrir en els materials el que realment necessites aprendre per a resoldre-ho, fent que la teva ment s’activi més ràpidament i d’una manera més òptima. No és aprendre pel simple fet d’aprendre, sinó per a aconseguir un objectiu i això fa que el procés d’aprenentatge sigui més eficaç.

Però no només m’ha agradat el mètode. Fins al moment tot el que he anat veient a les diferents assignatures m’ha semblat útil i va complint amb les meves expectatives. Era realment el que estava buscant.

A nivell personal, superar aquest màster suposa un gran repte. Per a moltes persones l’edat és un hàndicap per a estudiar; però jo estic convençuda que mai es tard per aprendre. A nivell laboral, espero que realment m’obri portes a noves experiències, i aquí sí que em preocupa l’edat, ser dona i tenir una discapacitat… Però també confio en el fet que, en aquesta ocasió, l’experiència sigui un “grau” i en el fet que el sector de la comunicació corporativa es trobi en auge.

La situació de pandèmia que estem vivint, em porta a pensar en l’útil que seria que a cada empresa hi hagués una persona amb els coneixements que estem adquirint en aquest màster per a gestionar aquesta crisi (per exemple, a l’assignatura Relacions amb el mitjans). I estic segura que quan finalment superem aquesta situació, sorgiran noves oportunitats laborals per als que estarem preparats gràcies a la formació rebuda. Jo així ho espero.

I recordeu, #joemquedoacasa i segueixo formant-me a la UOC. Salut per a tots i totes.

Leave a Reply