Vanessa Fernández: “Quan vaig plantejar-me fa dos anys que volia estudiar, vaig tenir clar que ho faria a la UOC”

Vanessa Fernández Manzanedo és alumna del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC

Tinc 45 anys, soc periodista i treballo des de fa 18 anys al Col·legi de Metges de Barcelona, dins l’àmbit de comunicació i participació. El mes de febrer de 2020 vaig finalitzar el Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC que havia iniciat l’any 2018. 

Estic molt contenta d’haver pres la decisió de cursar-lo, sobretot perquè té un enfocament totalment pràctic, m’ha ajudat a reciclar-me i, a aplicar bona part dels aprenentatges a la meva feina actual, precisament en un any comunicativament molt intens per a nosaltres a causa de la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19

Quan vaig plantejar-me fa dos anys que volia estudiar, vaig tenir clar que ho faria a la UOC, ja que la modalitat online em permetia compaginar feina, família i estudis. Vaig finalitzar la carrera de periodisme l’any 1997, una llicenciatura molt enfocada en aquells moments a treballar en un mitjà de comunicació i on la comunicació corporativa no es tractava en cap àmbit de la carrera. El poder d’Internet tot just el començàvem a conèixer, i les xarxes socials no existien ni sabíem el que vindria anys després. 

20 anys després el panorama del periodisme i de la comunicació ha canviat moltíssim: un món interconnectat digitalment on les xarxes socials tenen un paper primordial, on han aparegut els influencers com a nous actors, on s’ha de treballar la comunicació de crisi… per tot això em calia reciclar-me i ampliar els meus coneixements.  

Del màster m’emporto a escala general dues grans conclusions: que en el context actual les organitzacions no poden obviar que la comunicació és un factor decisiu en la seva estratègia empresarial, i en segon lloc, que cal reflexionar i preparar prèviament els escenaris de crisi que se’t poden plantejar com a organització, per sortir-ne ben parats sense que afecti massa a la teva reputació corporativa. Això es treballa de manera molt pràctica a l’assignatura de Comunicació de crisi, que em va agradar molt i ha estat molt útil per a la meva feina. 

Durant el màster, he après també que els esdeveniments corporatius han de saber crear un vincle emocional amb el públic, un sentiment de pertinença a un col·lectiu, i que això s’ha de treballar aplicant creativitat i innovació. Intentar “ser diferent” i impactar al teu públic és una tasca complexa. Però com deien els docents de l’assignatura, els esdeveniments són efímers, el que perduren són les emocions, i és veritat que això no sempre ho tenim en compte, però fer-ho t’assegura l’èxit. 

Estic contenta d’haver après, gràcies a la UOC, el sentit estratègic de la comunicació corporativa en les organitzacions. En plena pandèmia de la COVID-19, i amb el Col·legi de Metges de Barcelona com a gran referent comunicatiu a escala mèdica i científica, ens ha servit molt a tot l’equip.

Leave a Reply